dimarts, 14 d’octubre del 2014

Com matar bones idees

Com és de fàcil acabar amb les bones idees...

Orientació famílies

 "Per educar a un nen cal la tribu sencera"Proverbi africà

Recull de links i recursos de la pàgina recursosdetutoria.weebly.com

FAROS. Projecte confegit per l'Hospital Sant Joan de Déu que vol orientar a les famíles en temes relacionats amb la salut dels seus fills. 

Tècniques de relaxació i concentració

Activitat 1: La respiració conscient

Definició
D’entrada sembla fàcil, oi? Agafo l’aire…trec l’aire…agafo l’aire…trec l’aire, però com diu el títol de l’activitat aquest “agafar i treure” l’hem de fer conscient, i per a fer-ho, tot i que no costa, ens hi hem de fixar una mica més.
Objectiu
Fer conscient la nostra respiració
Temporització
1 o 2  minuts com a màxim
Quan s’ha de fer?
A l’inici de cada classe i durant el desenvolupament d’aquesta si veiem que es comença a alterar l’ambient.
Desenvolupament
Fem seure bé als nostres alumnes tot indicant-los : “suela-suelo, culo-silla, espalda-respaldo, manos-mesa”. Quan ja estàn ben asseguts, els hi demanem que facin una respiració ben fonda agafant l’aire pel nas i deixant-lo anar ben a poc a poc per la boca. Aquesta respiració fonda la repetirem tres vegades.
Un cop acabada la introducció, els hi demanarem que segueixin respirant tranquil·lament, però que conscientment s’adonin que l’aire entra pel nas i surt per la boca. Podem ajudar-los amb una falca com: “noteu com entra l’aire fresquet i em refresca per dins i surt calent i amb ell marxen tots els neguits que tinc”.
Per acabar l’activitat els hi demanarem que tornin a fer tres respiracions ben fondes, com les del inici, i que poc a poc vagin obrint els ulls.
És molt important que després d’aquesta activitat cada alumne expressi en veu alta com se sent, i si el seu estat ha canviat des del inici fins al final.

Activitat 2: La respiració conscient i el nostre cos
Objectiu
Fer-nos conscients de parts del nostre cos que a vegades “oblidem” o no hi dediquem el temps que es mereixen.
Temporització
5 o 6 minuts com a màxim.
Quan s’ha de fer?
A l’inici de cada classe
Desenvolupament
Aquest exercici és igual que l’anterior però enlloc de fer-los conscients de la respiració es tracta de fer-los conscients de diverses parts del seu cos. Comencem amb tres respiracions ben fondes i seguim respirant tranquil·lament. Quan notem que l’ambient ja està relaxat demanem als alumnes que es fixin en una part del seu cos – cada sessió la dediquem a una part diferent – (els peus, les cames, la panxa, els braços, el tors, el pit, la cara i el coll i , finalment, el cap). Els hi demanem que posin una “paraula” a les sensacions que tenen d’aquesta part del seu cos i quan la tinguin sortim de la relaxació amb tres respiracions ben fondes altre cop. A poc a poc obrim els ulls i seguim per tancar l’exercici.
Demanarem que ens expliquin com tenien aquesta part del cos. A poc a poc, els alumnes són capaços de donar respostes més explícites de les sensacions del seu cos. Quan arriben al cap, ja són uns experts en tècniques de relaxació.

Activitat 3: La visualització
Objectiu
Aprofundir en les tècniques de relaxació
Temporització
5 o 6 minuts com a màxim
Quan s’ha de fer?
A l’inici de cada classe
Desenvolupament
Entrem a la relaxació de la forma habitual (tres repiracions fondes), els fem seguir respirant amb els ulls tancats i els hi comencem a explicar una situació (una platja blanca…. una muntanya nevada… un passeig a la vora d’un riu… una nit estelada… que ells imaginin el lloc on se senten més a gust…). Els hi tenim no més de dos minuts i els hi demanem que es fixin bé en les sensacions que tenen. Que facin una “foto”, que guardin una imatge d’aquest moment i que la retinguin a la memòria.
Sortim de la relaxació amb tres respiracions fondes i els hi demanem  que ens expliquin com s’han sentit. Si un alumne vol explicar la seva “foto” ho pot fer, sempre i quan sigui de forma voluntària.